Sorprèn enormement la poca claredat a l’hora de descriure les despeses d’explotació del Patronat de Turisme Costa Brava Girona. Dins la descripció de les despeses, la majoria (un 64%, és a dir, ni més ni menys que 3.483.106,82 euros) es troben a l’apartat “Altres serveis” de manera que no se sap on van a parar aquests diners.

El Pla operatiu 2014-2020 de renovació de Lloret de Mar agrupa un conjunt d’accions: connectivitat i mobilitat del municipi; regeneració urbana; modernització, renovació i noves inversions a la planta d’allotjament i en oferta turística en general; eficiència energètica i telecomunicacions.

Amb aquest projecte a Lloret de Mar, la Generalitat de Catalunya implementa el pla pilot de renovació de destinacions turístiques. Aquesta iniciativa, pionera a Catalunya, respon a les directrius marcades pel Pla Estratègic de Turisme de Catalunya pel que fa a la reconversió integral de les destinacions madures.

Estem a l’espera de l’informe d’avaluació d’aquest Pla Operatiu. De moment, Lloret de Mar continua essent el municipi més turístic però alhora el més pobre de comarques gironines. La renda per càpita està un 35% per sota de la mitjana catalana.

La crisi sanitària derivada de la COVID-19 podria haver servit per a reorientar les polítiques públiques. La Diputació de Girona ha renunciat a aprofitar la crisi de la COVID-19 per a engegar el camí cap al decreixement turístic.

En canvi, sembla que ha decidit tirar a la paperera de la història la declaració d’Emergència Climàtica. Ha oblidat les conseqüències negatives que té la promoció del turisme internacional i d’elit.

Un model turístic que se sustenta en la transfusió directa de diners públics a les grans companyies turístiques i de transport aeri.

Es continuen dedicant elevats recursos econòmics per a un model turístic que genera precarietat.