Aquesta despesa queda repartida en:
1.101.271,62 € en retribucions a dit. Hi ha 27 càrrecs de confiança, un per diputat/da
678.265,16 € en les nòmines dels diputats
617.597,83 € en les assistències que cobren els diputats/des que no estan a nòmina
234.000,00 € en el que cobren els grups polítics per les seves tasques vinculades a la Diputació
1.571,82 € gastats pels diputats/des “en l’exercici habitual de les seves funcions”
Hi ha molt poca diferència. Hi ha diputats a nòmina amb dedicació exclusiva o parcial. I n’hi ha que no estan a nòmina, si no que reben indemnitzacions per assistències. El sistema està perfectament pensat perquè al final d’any pràcticament tothom cobri els màxims anuals permesos, malgrat que a alguns els costaria prou justificar la feina feta en el marc de la Diputació.
Els partits polítics es reparteix l'assistència al ple, a les comissions informatives o a les altres reunions on es cobra per assistència. Així, entre els membres del grup polític, poden assegurar que cada diputat/da cobra el seu màxim permès per any.
Els diputats/des que estan a nòmina amb dedicació exclusiva teòricament no poden tenir dedicació professional amb cap altra administració. Ara bé, el que sí que poden fer és cobrar assistències d’altres corporacions. És per això que és habitual que un diputat/da amb dedicació exclusiva pugui cobrar per assistències del Consell Comarcal, del Parlament o del Congrés, per exemple.
Si agafem l’exemple d’un diputat/da qualsevol de govern, veurem que al cap de l’any pot cobrar uns 45.000 €. Segons el càrrec, aquesta xifra pot augmentar fins als 76.875 €, en el cas del president.
A això s’hi han de sumar les despeses de dietes i desplaçaments, que solen ser d’uns 1.850 € anuals i les indemnitzacions que pugui cobrar del seu ajuntament o d’altres espais on participi i cobri per fer-ho.
Aquestes retribucions poden ser més o menys discutibles, i se solen justificar per la feina que comporta el càrrec, tot i que sovint és poc demostrable.
Cada grup polític té a la seva disposició uns diners per cobrir les despeses vinculades amb la seva tasca a la Diputació. El més habitual és veure que cada partit gasta quasi el 100% del màxim de despesa que té permesa, tot i que moltes vegades és injustificat.
